Quan parlam de Rocky Graziano, ho feim d’un home d’ascendència italiana a Manhattan de nom Thomas Rocco Barbella. Va ser fill de boxejador, fracassat i amb una relació de frustració i maltractament cap el fill. El professor, corredor i crític cultural de Feim Kilòmetres Carlos Suñer ens en parla amb detall.
De jove va ser detingut un parell de vegades per robatoris i va passar a la presó ja d’adolescent. Practicava la boxa des dels 3 anys, obligat pel seu pare. Poc a poc es va anar convertint en un jove indòmit, molt dur i caperrut. A la presó la boxa va ser la seva vía de fugida i quan va sortir ja no hi havia qui l’aturés.
Carlos Suñer ens consta que es va allunyar de la delinqüència i va ser insubornable. Va protagonitzar una carrera meteòrica, amb 67 victòries, 52 per KO, practicant un estil rocós i impulsiu que va ser la gran inspiració per Mike Tyson.
Va ser campió del món de pesos mitjans el 1946 fins que va perdre el títol contra Sugar Ray Robinson. Quan ja el donaven per acabat va obtenir el títol del pes Welter contra Gene Burton. Va marcar generacions de boxejadors i va ser un exemple d’home obsessionat en portar una vida honrada. Sense ell, explica Carlos Suñer, no existiria Stallone amb Rocky.
El 1956, poc després de retirar-se, Robert Wise va fer una gran pel·lícula amb Paul Newman fent Rocky Graziano, ‘Marcado por el odio’, producció de la que ens en parla amb detall Carlos Suñer.