Parlam amb el primer dels tres fills d’un mite. D’un ciclista de llegenda. Llicenciat en Direcció i Administració d’Empreses (ADE), ell i son pare comparteixen el mateix nom i la passió per la bicicleta. El nostre convidat però, no ha arribat a professional. Tampoc va ser mai la seva intenció. De fet, de petit va començar amb el futbol.
Miguel Indurain Junior és un apassionat del ciclisme, però sobretot de l’aventura. Des de fer la Titan Desert a saltar en paracaigudes. Des de fa uns anys viu i fa feina a Mallorca, on combina passions i obligacions.
“De ben petits ja hi havia bicicletes a casa i prest ens n’adonarem de que el ciclisme tenia que ser una part important a la vida de la nostra família. Als 12 anys vaig deixar el futbol perque no m’agradava i vaig demanar als meus pares si podia provar el ciclisme”, conta Indurain als micròfons de Feim Kilòmetres.
Un cop agafada la bicicleta, el jove explica que “els primers anys m’anaren molt bé, vaig ser campió de Navarra, però quan m’apropava al sub-23 es va complicar la cosa. Sempre m’ha agradat la competició, el ‘pique’. Ara m’agrada més la part d’estratègia en les curses”.
Al seu moment, el jove Indurain va coincidir amb Enric Mas, ja que són de la mateixa generació: “Sortiem junts, però ell sempre anava per davant. A un Campionat d’Espanya va ser una experiència molt xula. He gaudit de la generació amb Cortina“, destaca, entre altres molts noms. “Crec que Enric Mas és un dels majors talents que té el ciclisme espanyol. El ciclisme no és nomès talent, s’han de donar altres circumstàncies. Desig que tard o prest guanyi una gran cursa“.
Indurain explica que “els meus pares sempre m’han donat suport en totes les decisions que he après. El llinatge Indurain té unes ventatges i inconvenients. Mai m’he ficat més presió. Sempre he pensat que he de gaudir de l’esport”. “La lliçó que m’ha ensenyat el meu pare és que m’he de prendre la vida amb filosofia i humilitat”.