Quan ens referim a la història de John Dillinger ho feim d’un reconegut esportista. Un jugador de beisbol de grans qualitats i extraordinària velocitat, que va passar a ser un heroi idolatrat per la massa a delinqüent, criminal perseguit per la justícia.
Carlos Suñer, professor, corredor i crític cultural de Feim Kilòmetres, explica que quan parlam de John Dilinger ho feim d’un “home de procedència pobre i que va viure l’època de la Gran Depressió als EEUU. Era un amant a Indiana del béisbol (la seva gran passió de tota la vida)”.
Carlos destaca que “el malnom com a jugador de béisbol (magnífic en velocitat, amb el bat i amb el guant) era “Jackrabbit”. Quan estava com a semi professional (fitxat per l’Athletic Martinsville) amb contracte de 75 dòlars mensuals, esclata el crack de 1929 i tot es complica”.
Un altre jugador, Ed Singleton, el convenç per fer un robatori fàcil a una tenda. De fàcil res: és un desastre i acabaran detinguts i Dillinger entra a presó (10 anys). Allà seguirá practicant el béisbol i jugarà a sel.leccions de reos contra equips semi professionals. Però no vol viure així i començaran les fugues.
Dillinger s’unirà a una banda d’atracadors de bancs, es convertirà en líder per sa seva eficàcia i en uns anys es convertirà en tota una celebritat (molt polular perquè la gent odiava els banquers a la Gran Depressió).