Lliga de curses populars… o 10 minuts d’infern a la terra

I aquesta és la “morisión” dels estius…, el nostre desitjat defalliment quan tot ja està sembrat. Totes les curses de la primera part de l’any, Els Fars, la CdC, el Trail del Nord… i, sí, aquest any també, l’ultra Spartan de Morzine.
Tot fet… Però, no vens aquí per presumir de samarreta d’ultra, no vens aquí per lluir a les fotos de Sportograf, vens aquí perquè vols morir i t’agrada morir a les curses de poble.
Lliga de curses populars… millor li donem el nom que es mereixen, 10 minuts d’infern a la terra.
Els carrers rebullen després de tot el sol d’aquest juliol, Déu meu… quina calor!!
La trucada de la Núria, anem a Migjorn?
És clar que anem a Es Migjorn Gran!!
Hem vingut a córrer, això és el que ens agrada, això és el que feim, curses de muntanya eternes en temps i distància.
Però avui no és això… són nom´és 2.000 mil metres, això és diferent.
Al principi ni tan sols vols córrer, sa vessa et pot, però és col·locar-te a la sortida i després sí ho vols. No vols res més que córrer. No ha començat la cursa i el cor s’accel.lera, per l’Iphone retomben els Kings of Leon…. Go!!!!

No ha començat la cursa i el cor s’accel.lera, per l’Iphone retomben els Kings of Leon…. Go!!!!


Surts amb ell, guapot com sempre, t’agrada la seva forma de córrer,
és molt bo, tu, no tant, però això no es tracta de córrer, sinó de sofrir, es posa a 4 i tu penses que tot va bé, aquí et vull. És un gran amic, però quines ganes de guanyar-lo, fa estona que no el guanyes.
Primera, segona i tercera volta… anem junts, tot ok, el mires, ell sap que corres al seu costat, no li cal ni mirar.

La calor, la boca seca, la falta d’aire, els músculs que s’esforcen…


A la darrera volta… ho has vist, ha fet una passa malament!! no necessites més. Una passa més curta al principi de L’Escala. Tu les fas més llargues i esperes que no et pugui agafar, acceleres…2 corbes i una recta, allà també tens un altre amic teu que també te’l menges… vols rebentar però és en aquest moment quan gaudeixes del sofriment, saps que això és la mort, la calor, la boca seca, la falta d’aire, els músculs que s’esforcen… però a 200 m tens la meta, allà renaixeràs, fa estona que no alenes… no ho facis encara!!!

No vols ni mirar enrera, sols li has vist fer una passa més curta…
Yeeeees has fet la millor cursa que podies fer avui! Quan, mica en mica, el cor torna a les pulsacions normals, veus que l’has guanyat i que el seu somriure és més gran que el teu i et diu…

Una cervesa a n’es Peri?

Un article de Quito Florit

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *