Pel·lícules on córrer suposa una extraordinària dosi d’andrenalina

Hi ha pel·lícules en les que es cerca que l’espectador no sigui un actor passiu més, sino que visqui com si fos el protagonista les sensacions de la trama. Aquesta setmana entram a la sala de cinema per parlar de pel·lícules en que l’acció de córrer suposa una extraordinària dosi d’andrenalina. No només per l’acció de córrer, si no pel risc, el perill que suposa quedat aturat i l’angoixa que crea a l’espectador.

Carlos Suñer, professor, corredor i crític cultural de Feim Kilòmetres ens posa damunt la taula cinc exemples. Des de Gangs of New York de Scorsese fins a Vértigo d’Alfred Hitchock de 1958, passant per Indiana Jones. En busca del arca perdida d’Steven Spilberg.

Del segle passat també hi trobam Trainspotting de Danny Boyle, pel·lícula de 1996. Però no tot són exemples del segle passat. Carlos Suñer posa damunt la taula títols del 2008 com Batman. El caballero oscuro de Christofer Nola o Dunkerke (2017). Què tenen en comú totes aquestes pel·lícules? Escoltant la conversa ho descobriràs tot d’una.

Escolta la conversa completa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *