Tot just fa una setmana s’han complert tres anys del greu accident que va canviar la vida de Nil Riudavets. L’1 de maig de 2019 era intervingut d’urgència després d’un xoc frontal al sector de bicicleta al Campionat de Catalunya de tritaló per equips.
Aquell dia Nil Riudavets va perdre la mobilitat del braç dret. Han passat tres anys, però després de moltes dificultats, molts de sacrificis i, gràcies a la seva capacitat de superació, Nil ha tornat a fer esport. És més, s’ha tornat col·locar un dorsal.
El passat més de novembre va recórrer els 26 kilòmetres de la Trail del Nord de Menorca i el passat més d’abril va participar a la Mitja Marató de Barcelona: “He recuperat les ganes per l’esport però també per la competició. Les dues coses van lligades. Tenc el gen competitiu dins. L’esport és una eina social, pero no entenc l’esport sense competir”, explica.
Ara reconeix que “poquet a poquet recuper la il·lusió per l’esport i per viure, que és el que em fa tirar cap endavant”. A més, destaca que “va ser molt complicat tornar al modus operandi de fer esport, que era la meva via d’escapar i la forma d’expressar moltes emocions. Sabia que en algun moment tornaria”.
El seu cas és molt similar al d’Alejandro Sánchez Palomero. Ell va perdre el braç en un accident de moto. Avui és un triatleta reconegut. Campió d’Europa, medalla de bronze a Tòquio… “Estic molt orgullós de la seva evolució esportiva però sobretot personal. Estic a la seva disposició sempre”, explica Palomero en la seva primera intervenció.
A més, Sánchez Palomero destaca que “m’he vist reflectit en la història de Nil. Però cadascú és com és. Els dos som caparruts. Quan Nil vulgui em superarà i serà millor que jo”.
Escolta l’entrevista completa
Fotografia: Nil Riudavets (Instagram)