“Més grans que el meu cor són les meves ganes de córrer”

Una història de Quito Florit


A Alannia Els Prats es va disputar una OCR per equips mixtes de 3…


Més grans que el meu cor, més fortes que els pulmons, són les meves ganes de córrer i, si és amb vosaltres, encara més.


Dimarts parlem d’anar a veure la cursa com a públic, que acabem de fer moltes curses seguides, que no estem bé, que millor descansar… Dimecres ja estem inscrits. Potser això no ho volguem, ni puguem aturar. Sols volem córrer, sentir el cossos estirar i esforçar-se.

“I més grans que el meu cor, més fortes que els pulmons, són les meves ganes de córrer i, si és amb vosaltres, encara més”


No hi ha nervis, ens coneixem, ballem a la sortida, com no fer-ho amb l’Alicia? Miro al meu costat i ell hi és, sempre hi serà. Pots confiar en ell. El Marc. Sortim, sortim com ens agrada, a foc! Arribem els primers al troç de l’espigó, no en sortirem igual, perdem pas i les pedres ens fereixen, però no defallim i marxem per la platja cap a la muntanya. Les fotos seràn espectaculars, però ara s’han de cremar forces i recuperem camí.

“No hi ha nervis, ens coneixem, ballem a la sortida, com no fer-ho amb l’Alicia?”


Els primers obstacles són assequibles, les càrregues són lleugeres i les fem corrents. Seguim cap a la prova de l’àncora i ho portem molt bé. L’Àncora…
Aaaaaaah, què passa? Llençar un àncora i encertar-la dins un pneumàtic, per després arrosegar-lo. Els altres ho fan ràpid, nosaltres no podem i sortim endarrerits, ens donen la prova de memòria i no ens fixem prou bé (serà la perdició), però s’ha de córrer.

“Miro al meu costat i ell hi és, sempre hi serà. Pots confiar en ell”


Veig el Marc, ell no està acostumat a córrer però és part de l’equip i no quedarà enrere, sé que ho donarà tot. L’Alicia i jo li parlem, ell no contesta, però sabem que la seva voluntat el porta on les cames no arriben. Seguim per pistes forestals, gaudeixo del sol i anem passant proves, recuperant temps, veiem equips que han sortit abans i els hem agafat!!

“ens donen la prova de memòria i no ens fixem prou bé (serà la perdició), però s’ha de córrer”

Ho tenim molt a tocar, veiem els primers equips. Arribem a una suspensió, la passem fàcil, arribem a una prova d’equilibri i, sense problemes. El Marc i l’Alicia van a la prova del puzzle, jo penso que seré més ràpid pagant penalització, l’he encertat!! Sortim reforçats, hem guanyat posicions, estem súper bé!! Arribem al memo a tocar del podi, ens demanen el codi, ens mirem i el diem molt ràpid i…fallem… mirem com, mentre penalitzem, tots ens passen.

“Més grans que el meu cor, més fortes que els pulmons, són les meves ganes de córrer i, si és amb vosaltres, encara més”


Tant esforç per acabar penalitzats tan prop de meta. Ens mirem i decidim seguir corrents com si encara les lluites fossin pel podi, però ara és per nosaltres. Els darrers obstacles també els fem sense problema i arribem abraçats a meta, i penso que no està malament perdre sempre que sigui amb aquesta gent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *