Any given sunday

Com la pel·lícula del Oliver Stone, Al Pacino i Cameron Diaz, any given sunday… un diumenge qualsevol.
T’aixeques i et prepares, et vesteixen amb la roba que vas deixar damunt el sofà el vespre abans. Et calces les vambes i saps que aquestes no et fan mal, les has provades diverses vegades. Agafes la camelback i sols hi poses una barreta i dos sobres de sals. Avui vas amb un pla. Omples el litre i mig que dona la bosa de hidratació i la Maite et porta a la cursa. Es preocupa per tu i es preocupa pel teu pla, però no diu res.
La teva panxa s’estreny i et diu que el cafè ha sigut poc, no fas cas i continues. Ho has provat als entrenaments, corres bé amb la panxa buida, sols et cal aigua i sals.
Comença la cursa, i surts el darrer… comences tranquil. Potser massa, tens sort, la portuguesa et crida l’atenció i et diu: -espartà, més ràpid.
Te raó he d’anar més ràpid.

La teva panxa s’estreny i et diu que el cafè ha sigut poc, no fas cas i continues.


Pujo per corriols i m’aferro a la terra q trepitjo, no regalo un segon de més, començo a sentir-me bé pujant i baixant, em salto el primer avituallament, corro de cada vegada millor, el segon i la panxa buida s’ha calmat i ja no demana menjar. El sol apereix i m’escalfa, segueixo, content de veure q tot surt bé, quan la camelback es trenca. No puc seguir sense ella, agafo una cinta de senyalització per fer un apanyo i segueixo, corro com mai. Començo a mirar el rellotge, marxo per davall de 20 minuts del temps que volia fer, apreto i se que és el moment, no puc fallar. No ho volies dir però estàs on somiaves, en temps de baixar les 3 hores. El darrer avituallament és davant teu, també el saltes, encara tens aigua… veus corredors als quals no esperaves agafar, i estàs content… ho tens aprop, corres i rius, saps que ja no ho pots perdre.
És el teu objectiu acomplert amb un pla perfecte, has corregut 25 minuts més ràpid del que volies.
Enhorabona has arribat a meta el 108è.
Però un diumenge qualsevol has corregut com feia estona que no corries, i has xalat com mai.
True story

Quito Florit

One Response

  1. Crónica molt inspiradora Quito, moltes felicitats per la cursa!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *