El Mite de Sísif. Albert Camus reinterpreta i reflexiona en el seu assaig sobre aquest relat mitològic.
Sísif és condemnat pels déus a pujar una muntanya carregant una roca…Una vegada arriba adalt la roca torna a caure. Així eternament. Sísif sap que la lliberat no arribarà, però esdevé lliure i feliç perquè troba la satisfacció i la recompensa en el mateix camí cap a la cima…
A partir d’una concepció purament existencialista, Camus escriu una obra que convida a la vida. Explica Carlos Suñer que “No hi ha esforç inútil, perquè en l’esforç mateix hi ha la satisfacciò i la recompensa”
Camus reflexiona sobre el dret de l’individu a ser feliç, malgrat els inevitables obstacles que posa . La felicitat d’una persona no pot dependre dels desastres del món. Ningú no ha de demanar perdó per ser feliç.
Les reflexions de Camus a partir del míte de Sísif han servit d’argument a diverses pel·lícules. François i el Sentit de la Vida. The Hill,
Leyenda del Indomable. El puente sobre el rio kwai i Cadena perpetua.
