S’acaben els qualificatius per a Kilian Jornet

Un article de Pere Rullan – Campió d’Espanya de Curses per muntanya

 

 

 

 

Crec seriosament que falta cultura de muntanya i cultura de l’esport en general i sort en tenim de referents com en Kilian Jornet

 

Els  meus records sobre en Kilian Jornet comencen al 2009, quan m’inicio al món de les curses per muntanya. Començo a sentir a xerrar d’un al·lot de la Cerdanya, Pirineu Català, que guanya la UTMB del Montblanc i a partir d´aquí començo a llegir sobre les seves gestes.

No recordo que les xarxes socials tinguessin tanta importància, però hi havia informació per internet i comprava la revista Trail. Aviat vaig anar ampliant informació sobre aquell devorador de reptes .

No només guanyava curses de 100 milles, sinó que a l’hora ho feia a les curses verticals i compaginava el córrer amb temporades hivernals sobre els esquís de muntanya, on les curses duraven de trenta minuts a dues hores. I a l’estiu era capaç de guanyar els més famosos quilòmetres verticals.

 

 

Més endavant, un cop finalitzats els meus estudis, em trasllado juntament amb un bon amic a viure a la part de la Cerdanya francesa, a Font Romeu, on Kilian Jornet també ha deixat una forta empremta. Allà, com a localitat francesa que és, els carrers respiren ambient de muntanya i els esportistes considerats locals són venerats com a semidéus i entre d’ells consideren Kilian Jornet i Martin Fourcade

Aquest sentiment d’admiració del país veí cap al sacrifici i esforç casi sobrehumà em genera certa enveja sana, i penso que a l’altre costat de la frontera no és tant present. Per això crec seriosament que falta cultura de muntanya i cultura de l´esport en general i sort en tenim de referents com en Kilian Jornet, que ens ajuden a que l’esport no només sigui donar cops a una pilota.

 

Crec seriosament que falta cultura de muntanya i cultura de l’esport en general i sort en tenim de referents com en Kilian Jornet

 

Al 2013 tenc la sort de coincidir amb ell a una cursa de Copa del món, la final de les series de Skyrunning, a la Limone Extreme. Em sorprèn la seva extrema senzillesa, lluny de prepotències, un al·lot més aviat introvertit però que amb un dorsal al pit no té rivals i fa el millor que sap fer: Guanya aquella edició.

 

La temporada 2015 ens tornem a retrobar a la mítica Zegama-Aizkorri on sempre recordaré les seves paraules durant la cursa, felicitant-me per el salt qualitatiu que havia fet com a esportista i poder compartir amb ell gran part de la cursa. Com a mite d’aquest esport que per mi ja era, he de reconèixer que córrer colze a colze amb ell em va intimidar i si vaig arribar abans que ell a la línia d’arribada d’aquella edició tenc bastant clar que va ser per la seva gastroenteritis. 

 

Córrer colze a colze amb ell em va intimidar i si vaig arribar abans que ell a la línia d’arribada d’aquella edició tenc bastant clar que va ser per la seva gastroenteritis.

 

Idò bé, aquest cap de setmana ho ha tornat a fer, i no ha sigut una gesta més, sinó que és un punt i a part molt gros. Sierre-Zinal (Suïssa) és una cursa per muntanya que aconsegueix reunir molts esportistes de resistència, gent que prové de l’atletisme, del triatló o de l’esquí de muntanya. El nivell és sempre espectacular i té aquest gran poder de convocatòria degut a que és una cursa poc tècnica amb grans premis econòmics, però tampoc s’han de subestimar els seus 31 quilòmetres amb 2100 metres de desnivell positiu i 1100 de negatius. Enguany no ha sigut diferent, i si mirau  la classificació quedareu al·lucinats dels noms que ocupen els cinquanta (per dir algun número) primers classificats. 

Sierre-Zinal és una cursa per muntanya que aconsegueix reunir molts esportistes de resistència, gent que prové de l’atletisme, del triatló o de l’esquí de muntanya.

 

El rècord de la prova estava en mans den Jonathan Wyatt amb 2:29:12 aconseguit l’any 2003, esportista olímpic en marató entre d´altres grans gestes com a atleta:  7:54 als 3000 metres llisos, 13:27 als 5000 metres, 27:56 als 10.000 metres, 1:02:37 a la mitja marató i 2:13:00 a la distància de Filípides.

 

Enguany en Kilian Jornet no només ha sigut capaç de baixar la marca d’en Jonathan, sinó que l´ha rebaixada 3 minuts 37 segons, aturant el crono amb 2 hores 25 minuts 35 segons. Per això per jo s’acaben els qualificatius de una llegenda humana, un esportista sense sostre de superació, un autèntic ídol dels esports de resistència. 

 

Finalment, davant els comentaris que sorgeixen cada vegada més sobre quina seria la seva marca a una marató d’asfalt, només puc dir que encara que diuen que les comparacions són odioses, només heu de agafar els temps que va aconseguir el Jonathan Wyatt i fer volar la vostre imaginació. 

Fotos Instagram Kilian Jornet i Pere Rullan

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *