Els dies previs

S’apropa l’hora, el moment de treure profit a tants de dies d’entrenament i sacrifici. No es tracta d’una cursa qualsevol; és aquella que tens marcada en vermell al calendari des de fa molts mesos. I, de sobte, ha arribat la setmana clau, els dies en què qualsevol petit detall es pot convertir en transcendental.

“A quina intensitat he d’entrenar? Estic entrenant massa i arribaré cansat? Estic menjant bé?” són algunes de les preguntes que segur que us heu fet alguna vegada. Molts cops en els últims entrenaments busques acabar amb les millors sensacions, amb aquell punt que t’ajudi a afrontar amb optimisme la gran cita. Però també són dies d’examinar constantment el nostre cos, les nostres cames, i això fa que freqüentment apareixin noves molèsties i imprevists d’última hora. Qui no ha visitat mai el fisio els dies abans d’una cursa important?

Però si un sentiment destaca per sobre de tot són els nervis. És una mescla entre temor a fracassar i ganes de fer-ho bé, entre por a la decepció que suposaria no complir l’objectiu marcat i il·lusió per assolir-lo. M’encanta aquesta sensació, sento que és el que dóna sentit a tot l’esforç i sacrifici que requereix preparar qualsevol tipus de competició.

M’encanta aquesta sensació, sento que és el que dóna sentit a tot l’esforç i sacrifici que requereix preparar qualsevol tipus de competició.

 

En ocasions, fins i tot, es pot arribar al patiment; un patiment que desapareix en sentir el tret de sortida, i que queda totalment eclipsat quan creues la meta i t’adones que t’has superat a tu mateix.

Si no ho heu fet, us animo a provar-ho.

 

Un article de Guillem Caldés Bergas

 

 

One Response

  1. Gràcies per comptar amb mi. Espero que agradi als lectors, a veure si s’identifiquen amb mi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *